Demà, "Bodegones de Goya: una interpretación nueva de la naturaleza"

Les natures mortes de Goya, l’eix argumental de les quals sembla ser la pròpia mort, seran el tema de la conferència que oferirà demà dimarts, 24 d’abril a les 19h, Manuela Mena, cap de Conservació de Pintura del segle XVIII i Goya del Museo Nacional del Prado. Les natures mortes del mestre aragonès van marcar un dels camins a través dels quals es va produir la revolució de l'art contemporani.

Aquesta conferència, amb el títol "Bodegones de Goya: una interpretación nueva de la naturaleza", és una de les activitats organitzades en el marc de l’exposició "Natures mortes. De Sánchez Cotán a Goya. A l'entorn de la Col·lecció Naseiro adquirida per al Prado", exposició que recorre el gènere de la natura morta espanyola, un capítol d'extraordinària singularitat a la història de la pintura.

Goya, un nou llenguatge

Francisco de Goya (Fuendetodos, 1746-Burdeos, 1828) és una figura cabdal de l'art universal, retratista excel·lent i un dels millors gravadors de tots els temps. Si la voluntat naturalista i l'interès per la precisió descriptiva havien caracteritzat la pintura de natures mortes des dels seus inicis, en aquest, com en molts altres camps, Goya va sacrificar les convencions en benefici d'una major expressivitat.

Natura morta amb gall dindi mort (1808-1812), obra que tanca l’exposició presentada al MNAC, forma part d'un conjunt de dotze natures mortes pintades cap a 1808-1812. En elles Goya presenta una visió despietada de la mort, que coincideix amb la seva representació als Desastres de la guerra. La imatge dels animals, aus i peixos morts representats en aquesta sèrie va més enllà de la curiositat per la mort i de l'observació científica de la seva naturalesa. Goya els converteix en metàfores de la crueltat i de l'inexorable pas del temps.