Tret de sortida de la Tardor Surrealista

Aquest matí Maite Ocaña, André Cariou i Elena Llorens han presentat als mitjans de comunicació les exposicions "Yves Tanguy. L'univers surrealista" i "L'Objecte català a la llum del surrealisme", que s'obriran al públic el proper divendres, dia 26.

Coproduïda pel Musée des Beaux-Arts de Quimper i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, "Yves Tanguy. L'Univers surrealista" presenta més de 250 obres que mostren el conjunt de la trajectòria artística d’una de les figures més destacades d'aquest moviment. Tot i que l’obra de Tanguy ha estat objecte d’exposicions retrospectives a França, Alemanya i els Estats Units, aquesta és la primera antològica que s’organitza a l’Estat espanyol sobre aquest artista.

André Cariou, director del Musée des Beaux-Arts de Quimper i comissari de l'exposició, ha ha assenyalat que, si bé el surrealisme va néixer a París, també "hi ha dues regions surrealistes: la Bretanya i Catalunya". La Bretanya per Tanguy i pels seus paisatges, i Catalunya per Miró i per Dalí. Ha recordat també la relació de Tanguy amb Miró i amb Dalí, i ha explicat com, l'any 1953, en el curs d'una travessa en vaixell entre els EE.UU. i Itàlia, Tanguy va fer escala a Barcelona per conèixer les obres de Gaudí i per visitar al seu amic Miró, a qui trobà, a la fi, poc abans de salpar.

Per la seva banda, Elena Llorens, comissària de "L'Objecte català a la llum del surrealisme", ha explicat com es va plantejar l'oportunitat de preparar una exposició de "filiació surrealista" des de la Col·lecció d'Art Modern. La mostra presenta al públic una selecció de peces tridimensionals realitzades per diversos artistes catalans durant la dècada de 1930, en consonància amb l’esperit rupturista de l’avantguarda i la poètica surrealistes. L'exposició es compon d'una quarantena de peces d’artistes com ara Dalí, Miró, Leandre Cristòfol, Ángel Ferrant, Antoni Clavé o Eudald Serra, i es complementa amb fotografies d'obres avui desaparegudes.

Un intens programa d'activitats
Al llarg de la seva intervenció, Maite Ocaña ha explicat amb detall les activitats que vertebren el programa de la "Tardor surrealista", a l'entorn de les dues exposicions esmentades. Aquest programa comença amb el cicle de conferències "Tardor surrealista". A partir del 31 d’octubre i fins al 28 de novembre, cada dimecres es faran sessions dobles de conferència i debat a l’entorn de les exposicions. El cicle està coordinat per Lourdes Cirlot, catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, i Victoria Cirlot, professora de Literatures Romàniques i Literatura Comparada a la Universitat Pompeu Fabra. Hi participaran, entre d’altres, Emmanuel Guigon, director del Musée des Beaux-Arts de Besançon; Anna Casanovas, professora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona; Georges Sebbag, filòsof, i Enrique Granell, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya.

El Museu ha programat també les "Mirades sobre el surrealisme". Tots els dimarts de novembre, a les19 h, un artista –Perejaume, artista i escriptor, Sergi Aguilar, escultor i director de la Fundació Suñol, el fotògraf Joan Fontcuberta i l’escriptor i director de KRTU, Vicenç Altaió– ens acostarà a l’univers d’Yves Tanguy i a l’objecte català dels anys trenta.

És surrealista!
Com a introducció a les dues exposicions a l’entorn del surrealisme, el MNAC presenta també l’exposició-taller És Surrealista!, destinada a donar a conèixer aquest moviment artístic als més petits (4-10 anys) i a les seves famílies. Es tracta d'un espai lúdic i molt acolorit, que s’inspira en una exposició organitzada per Marcel Duchamp l’any 1942 a Nova York, on els visitants trobaran les reproduccions d'obres de cinc dels màxims representants d’aquest moviment: Miró, Dalí, Ernst, Magritte i Tanguy, que serveixen d’inspiració a cinc petits tallers que familiaritzaran al més petits en els processos de creació i en l’esperit surrealista: collage, frottage, associació lliure d’objectes i paraules, ombres i objectes misteriosos... Acompanya l’exposició un llibret-joc amb més propostes d’activitats i amb un espai de lectura on es pot gaudir d'un munt de llibres amb històries i imatges surreals.
Aquest espai es va inaugurar al Musée de Beaux-Arts de Quimper i ha estat dissenyat en col·laboració amb el Musée en Herbe de París.

El MNAC també estrena tres nous tallers per les famílies: Tocar Tanguy, La màquina de l’atzar i Famílies exquisides, que s’aniran alternant cada diumenge fins al 13 de gener de 2008 i amb programació especial durant el període de Nadal, així com un carnet, Famílies exquisides, que permet participar en família (2 adults i 2 infants) als 3 tallers sobre el surrealisme i a un taller a escollir de les col·leccions permanents.

La inauguració de les dues exposicions serà demà, dia 25, a les 19'30h. Tots hi som convidats!

EL MNAC acull una obra de Rembrandt

El Retrat d’Amàlia, princesa d’Orange, procedent de l’Institut de France, Musée Jacquemart-André de París, es mostra al MNAC.

Des d’avui, i durant els propers tres mesos, el MNAC exposa a la seva col·lecció permanent la pintura de Rembrandt Retrat d’Amàlia, princesa d’Orange (1632). La presència d’aquesta obra és fruit d’un intercanvi amb l’Institut de France, Musée Jacquemart-André de París, propietari de la peça. El MNAC, per la seva banda, ha cedit a l’esmentada institució el Retrat de Jean-Claude Richard, l’abbé de Saint-Non de Fragonard, del Llegat Cambó, per a l’exposició Fragonard, les plaisirs d’un siècle que es celebra al museu francès entre el 3 d’octubre i el 13 de gener.

El Retrat d’Amàlia, princesa d’Orange és un dels primers olis realitzats per Rembrandt després d’instal·lar-se definitivament a Amsterdam, el 1631. El mateix any que va pintar aquest quadre, Rembrandt va pintar també la famosa Lliçó d’anatomia del Dr.Tulp i, tres anys més tard, el retrat de la seva esposa Saskia, representada també de perfil, amb característiques estilístiques i formals molt similars a les de la pintura que es pot veure al MNAC.

Fitxa de l’obra
Autor: Rembrandt Van Rijn (Leyden, 1606- Amsterdam, 1669)
Títol: Amàlia van Solms, princesa d’Orange (Braunfels, 1602- La Haia, 1675)
Firmat i datat: RHL (en monograma) van Ryn/1632
Oli sobre tela
69,5 x 54,5 cm
París, Institu de France, Musée Jacquemart-André

MJAP-P 839 /D 423

Munch ja està exposat

Desprès de passar pel taller de restauració, l’obra de Edvard Munch ja penja a les sales d’Art Modern. El retrat de Thor Lütken es troba a l’àmbit 70, la sala dedicada al simbolisme i l’escultura modernista, on també es troba el Desconsol de Llimona i les obres d’artistes catalans com ara Riquer i Junyent.

Explica Mercè Doñate que aquesta ubicació permet una lectura que posa en relació l’escena simbolista de la part inferior del retrat, les dues figures, una blanca i una negre, i l’estany, amb l’obra de Tamboríni que, a la mateixa sala, conté també una escena simbolista. El retablo del amor, de Romero de Torres, al seu costat, és també un altre tipus de pintura simbolista.